Comunidade de Acauã é matéria de jornal de Barcelona (em catalão)

LA QÜESTIÓ DE LES TERRES DELS DESCENDENTS DELS ESCLAUS

‘Quilombos’, el renaixement de la consciència negra al BrasilEl 13 de maig es compliran 119 anys de l’abolició de l’esclavitud al Brasil. Aquest aniversari està marcat pel ressorgiment de la conciencia negra i per una reflexió profunda del passat cultural del país que ha de permetreentendre aspectes del Brasil contemporani.. Joan Ribas/Natal i Barcelona/Al número 19 de la DIRECTA, es va entrevistar Jair Ferreira i Olivan Dantas, de l’ONG Núcleo de Estudos Brasileiros (NEB). A l’entrevista, s’explicava el treball que desenvolupa l’entitat des de 1996 amb la comunitat quilombolad’Acauã, al municipi de Poço Branco, a l’estat brasiler de Rio Grande do Norte. Aquesta feina se centra en el “rescat de la ciutadania”, és a dir, la recuperació de la identitat i la presa de consciència per part dels quilomboles de la seva situació d’exclusió, com a pas previ en la lluita per l’obtenció efectiva dels seus drets. Aquests drets sovint estan reconeguts en lleis, però mai s’arriben a desenvolupar perquè els fons públics per poder implantarles es perden en la maquinària burocràtica brasilera, que a la regió nord-est del país està molt vinculada als interessos dels latifundistes des de l’època de la colonització. Violència i desigualtatA finals de novembre de 2006, dos dels líders del Quilombo d’Acauã, en José Catarino i en José Alessandro da Silva, es van veure sotmesos a amenaces per part de sicaris a sou dels latifundistes i empresaris locals que, durant la década dels 50, van ocupar il·legalment les terres ancestrals d’Acauã. També ho va fer el govern de Rio Grande do Norte, que va lliurar i vendre terres quilomboles , tal com va demostrar una investigació cadastral. En aquella època, el buit legal al voltant de les realitats quilomboles (a grans trets, comunitats descendents dels esclaus que fugien de les plantacions des del segle XVI) convertia els seus habitants en “no-ciutadans”, mancats de cap tipus de dret social ni econòmic.Les amenaces d’agressió que han patit recentment a Acauã, reprodueixen una cultura política que té les seves arrels en el període de l’esclavitud, quan aquells esclaus que es resistien eren exemplarment castigats per intimidar els altres davant l’elit agroexportadora. Actualment, sis fazendas ocupen prop de 750 hectàrees de les 914 que pertanyen a Acauã, 160 estan distribuidse entre òrgans del govern, petits propietaris i agricultors, i només 4 hectàrees estan en mans dels quilomboles. Aquesta situació va ser afavorida, en gran part, pel retard de l’Institut per la Colonització i la Reforma Agraria (INCRA) i el Departament d’Antropologia de la Universitat Federal de Rio Grande do Norte(UFRN) a l’hora d’emetre un estudi antropològic que confirmés la seva identitat quilombola, tràmit necessari perquè l’INCRA posés en marxa les apropiacions i el posterior atorgament de les terres (malgrat el reconeixement per part de la F undació Palmares, l’organisme vinculat al ministeri de Cultura que regula la qüestió dels quilombosal Brasil).

L’informe antropològic va ser alliberat de la UFRN a finals de gener, i en aquests moments, el termini perquè els qui ocupen terres del futur Territori Quilombola d’Acauã presentin al·legacions està obert fins a principis d’abril. Així doncs, s’ha aconseguit desencallar tot el procés judicial que ha de donar al Quilombo d’Acauã les terres ancestrals que els seus habitants estan treballant des de fa segles, tot i que la lluita per la terra els pot representar un difícil camí de fam i més misèria.

El fet que els “propietaris” actuals de les terres permetin que els quilombolesles treballin és una pepeculiaritat d’Acauã (la meitat de la producció és per l’amo i l’altra meitat per ells). No obstant això, amb l’actual situació, alguns propietaris estan impedint que els habitants d’Acauã puguin plantar la roça (la mandioca per produir la farina que comercialitza la comunitat i que representa la seva principal font d’ingressos) i el roçado(cultius d’autoconsum com fesols, moniato, mill, fruites, etc.). D’aquesta manera, la comunitat queda estrangulada econòmicament amb la caiguda de la producció de farina, i amenaçada per la fam, justament ara que comença la temporada de pluges.

Nuclis de resistència i llibertatMalgrat tot, l’exemple d’Acauã és exemplificador del que es cou a les 2.842 comunitats quilomboles reconegudes al Brasil fins a finals de 2006, remanents d’una societat esclavista en la qual encara existeixen elements d’exclusióbasats en els orígens racials i socials de les persones. De fet, la majoria dels brasilers desconeixen, encara avui dia, l’existència dels quilombos. Com diu en Rafael Araújo, coordinador Del Centre de Cartografia Aplicada i Informació Geogràfica de la Universitat de Brasília, “el brasiler creu que la formació de quilombos va ser un esdeveniment històric puntual i que van deixar d’existir amb la fi de l’esclavitud, però això no és cert”.Existeixen elements comuns entre els quilombosde tot Brasil, com la qüestió territorial, les relacions sòcioculturals, la preservació dels vincles amb el passat, o l’enfocament de la sostenibilitat en el desenvolupament de les comunitats. A les comunitats quilomboles, a diferència del que passa als assentaments de la Reforma Agrària, la terra no és parcel ·lada sinó que es treballa i gestiona de forma comunitària i assembleària. Tot i això, els quilombos no són una realitat monolítica. Les seves problemàtiques varien en funció del context geogràfic i social en què es troben. ElQuilombo d’Acauã , per exemple, és l’únic que ha vist com una part important de les seves terres quedaven submergides després de la construcció d’un pantà. Al de Sibaúma, limítrof amb les platges de Pipa, on s’està produint um desenvolupament turístic salvatge, les pressions que reben vénen dels grans complexos hotelers –especialment d’inversors portuguesos–, que han fomentat uma violència fratricida dins la comunitat que ja ha ocasionat dues morts, i també hi ha altres líders locals amenaçats. Als quilombos de Jatobá, Boa Vista dos Negros i Negros do Riacho –també a Rio Grande do Norte– es produeixen situacions semblants. En els casos de Sibaúma i Jatobá, s’estan realitzant els informes antropològics que ja ha obtingut Acauã.Actualment, els quilombos representen una de les expressions més clares de resistència de les que trobem al Brasil, un país que encara ha de conciliar el seu passat per entendre’s a si mateix i construir un futur digne per a tots els seus ciutadans.

OBS: Matéria enviada por José Alessandro da Silva, Secretário da Associação dos Moradores do Quilombo de Acauã (AMQA)

< O Observatório Quilombola publica todas as informações que recebe, sem descartar ou privilegiar nenhuma fonte, e as reproduz na íntegra, não se responsabilizando pelo seu conteúdo.>